La nostra història

La història de la nostra granja comença el 1870, en el mateix indret d’on és avui, en un dels estrets carrerons de l’antiga Barcelona emmurallada, al carrer d’en Xuclà; quan  la Sra. Rafaela Coma, la primera mestressa de l’establiment, decideix instal·lar-hi una lleteria, en el temps en que aquest aliment comença a deixar de ser, únicament: el “menjar de malalts”; i quan la ciutat, que va completant l’enderroc de les muralles, s’obre a la plana que l’envoltava i a la modernitat. La Ciutadella militar, que fins aleshores l’ha vigilat, es converteix en un parc públic, tot un símbol dels nous temps.

1.05.- Enderroc ciutadella

Molta gent d’arreu de Catalunya  prova fortuna en aquella, nova i emergent, Barcelona industrial, comercial i burgesa, que ofereix feina i oportunitats. Un dels que fugen d’un camp empobrit és en Marc Viader Bas, fill de “Can Marc”, una modesta masia de la vila de Cardedeu, que cap el 1895 arriba a la lleteria de la Sra. Coma. En Marc, el personatge central de la nostra història, ve de pagès i coneix bé els productes que es venen a la granja, és un jove inquiet, té ganes d’aprendre i de progressar, encara que mai va anar a l’escola aconsegueix, de forma autodidacta i amb l’ajut d’un familiar que l’ensenya a llegir, una educació suficient.

El 1904 ja se’n fa càrrec, com a llogater;  del negoci; i en el 1910 passa a ser-ne el propietari, registrant-la amb el nom de “GRANJA M.VIADER”. Les coses li van bé i arriba el moment de casar-se. Ho fa amb Matilde Roger Canals, també filla de Cardedeu, i amb qui tindrà set fills: en Josep, en Joan, la Mercè, en Marc, en Jaume, en Miquel i en Francesc.

En Marc Viader no és, però, un simple botiguer. Pensa que l’èxit del negoci ha d’estar en la qualitat dels seus productes i en la seva diversificació. És un innovador nat, i en contra del costum de tenir les vaques als darreres de la botiga, on creen importants  problemes d’higiene, es fa portar la llet i els ous del camp (del seu Cardedeu, de Begues, entre altres poblacions).

granja de Cardedeu

Està convençut de que la llet crua, que de forma ambulant porta en carro de cavalls a diferents indrets estratègics de la ciutat, o dispensa al detall la seva dona, al taulell de la granja, amb les mesures de llautó (“els petricons”), és un producte que ha millorar tant en la seva conservació com en la seva distribució.

En lloc d’un estable hi instal·la, en la rebotiga de la lleteria un obrador, on hi elabora, cada dia la nata muntada (servida, per emportar, en fulles de col), la mantega, el mató , els flams, la crema de Sant Josep, o l’arròs amb llet, per anomenar-ne alguns; però intueix que n’hi ha d’haver molts d’altres per a descobrir i inventar.

Aquesta granja del carrer Xuclà es converteix en el centre de la seva activitat, l’aparador dels seus productes i en el seu laboratori de recerca. Aquesta feina, però no la realitza tot sol amb la seva dona, i com és el costum de l’època, a mesura que els fills es fan grans s’integren en el negoci i en el seu projecte, permetent que aquest creixi i es diversifiqui.

El primer a afegir-s’hi serà el seu hereu, en Josep, que deixarà els estudis de molt jove (només va completar l’ensenyament primari), doncs en opinió del seu pare, la millor formació pot rebre és la de l’experiència que s’adquireix en el propi negoci (la mateixa que havia rebut el seu pare). Pel contrari, el seu segon fill, en Joan, tindrà la possibilitat de tenir uns estudis molt més sòlids: Pèrit Mercantil i idiomes. Els tres germans més grans (en Josep, en Joan i la Mercè) contribueixen a descarregar, sovint, ja en la seva època d’estudiants, el treball dels seus pares col·laborant en les feines de la lleteria com aprenents.

FOTO 1

L’any 1925, en Marc Viader, promou la fundació de Letona S.A., central receptora de llet procedent de tot Catalunya i que es dedica al seu tractament:  refrigeració,  pasteurització, esterilització i envasat. L’empresa aprovisiona, en un principi, als propietaris de lleteries de Barcelona que no tenen producció pròpia, però amb el temps es va converteix en una de les grans centrals lleteres del nostre país. En Marc Viader, amb això, aconsegueix fer realitat un dels seus grans projectes: higienitzar la llet, allargar el període de consum i trobar sistemes eficients per el seu envàs i transport. El mètode d’esterilització possibilita, també, l’aprofitament dels excedents, que en determinades èpoques, es produeixen, transformant-los, per exemple, en llet condensada.

FOTO 2

El seu fill Joan serà durant quaranta anys el gerent de Letona, que fins la dècada dels 70 estarà vinculada a la família.

En Marc Viader té encara, però, un altre gran somni: Construir a Cardedeu, una granja model, que reuneixi tots els avenços tecnològics, tant en agricultura com en ramaderia.

Viatja per tot Europa amb el seus fills, sobretot amb en Joan. Està present en moltes fires i congressos internacionals d’agricultura i ramaderia, on aprèn els més innovadors mètodes i tècniques, que després aplica a la seva granja de Cardedeu (1.925, obra de l’arquitecte M.J. Raspall), que es converteix en una instal·lació agropecuària de referència a tot l’Estat. Tan és així que en presentar-se a diferents certàmens internacionals de ramaderia de França, Itàlia, Anglaterra,… , sempre guanya els primers premis. Entre d’altres innovacions, per ell aportades, destaquem la introducció de la raça de vaca holandesa per a augmentar la productivitat de llet. És, també, dels primers ramaders a treure les vaques de l’estable i deixar-les pasturar en grans tancats,…, assaja nous sistemes de reg,…

FOTO 5

També, en aquests viatges, hi troba nous productes que va introduint, o que li serveixen d’inspiració per a la creació d’altres. Així, aprofitant la infrastructura de Letona, fabrica iogurt, llet condensada, Kefir, Alfona (una llet enriquida), i el producte estrella: el Cacaolat (presentat l’any 1931, que el seu fill Joan Viader, amb la col·laboració d’un químic hongarès, n’obtindrà la fórmula).

FOTO 6

L’any 1931 es casa el seu fill gran, en Josep amb la jove Dolors Berges Cuéllar. Junts portaran, a partir d’ aleshores, l’establiment del C/ Xuclà. És en aquesta època, en la que en Marc Viader coincideix amb un reduït grup d’empresaris vallesans, que intueixen la possibilitat d’industrialitzar els derivats dels productes alimentaris. No és sorprenent que es trobin plegats a la Fonda Europa de Granollers, els Portabella, Viader, Daurella entre altres … i es gestin els productes Danone, Letona, Cacaolat, …, o es planegin les primeres instal·lacions de la Coca-Cola, etc.

A Barcelona s’obriren noves sucursals de la Granja Viader que les regenten altres fills seus: en  Marc, a la plaça Sant Josep Oriol; en Paco, al carrer Cardona; en Miquel, al carrer Urgell, etc. De la granja agropecuària de Cardedeu se’n fa càrrec el seu fill Jaume.

Esclata la guerra civil i totes les empreses de la família queden socialitzades per la CNT. Són moments molt difícils. Tots els fills són movilitzats, menys en Joan que resta a Letona com un treballador més.

Els avis Marc i Matilde, passen els anys del conflicte a Cardedeu amb tots els seus néts. Mentre que a la Dolors Berges li permeten quedar-se sola en un pis, junt a la lleteria intervinguda del carrer Xuclà.

En acabar la guerra la família torna a recuperar les seves propietats.

La postguerra és encara més dura i serà aleshores quan en Miquel Viader,  pren un important protagonisme i  es  converteix, ràpidament, en  un eficaç gestor en relacions públiques; va ser, sens dubte, el gran impulsor comercial de l’empresa en aquells anys d’implacable dictadura i centralisme.

Els fills d’en Marc Viader es van anar casant i, per tant, marxant de la vivenda de Xuclà. En Josep i la Dolors són els únics que s’hi queden en ella i porten el negoci, tant de majoristes de productes lactis a pastisseries i lleteries de Barcelona i rodalia, com també de minoristes servint a la “granja” on tots els barcelonins han anat passant de generació en generació a fer els esmorzars i berenars familiars, a celebrar diades: Sant Josep, Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Ponç, San Pancràs, Santa Rita, Santa Llúcia, …

Els “padrins” com així anomenaven a en Marc i la Matilde, es retiren a viure a Cardedeu, on tots els néts hi passaven les vacances d’estiu, mentre els seus pares no deixaven mai de treballar.

Matilde Roger Canals mor l’any 1946, i el seu marit Marc Viader Bas en el 1954.

L’any 1958 es casa la filla gran d’en Josep i la Dolors, la Mercè Viader Berges, amb en Jaume Casademunt Prat, també de Cardedeu, i que s’incorpora al negoci dels sogres; el fill petit del matrimoni, en Josep Viader Berges, estudia Enginyeria Agrònoma; treballa uns anys a Letona, i després s’independitza dels negocis familiars.

La Mercè i en Jaume tenen tres fills: la Mercè, en Jaume i en Josep Casademunt.

El 1979 la granja del carrer Xuclà  passa a mans de la Mercè Viader.

En Josep i la Dolors moren l’any 1990.

L’any 1997 la Granja Viader es converteix en una Societat Limitada i que té com a accionistes la Mercè Viader i els seus tres fills. La Mercè i en Josep Casademunt, la quarta generació de la família, passen a fer-se càrrec del negoci que continua amb el mateix esperit tramès pels pares i avis, però amb noves idees i projectes que van diversificant l’oferta de l’establiment.

Josep crema catalana_reduced

Avui la gerència està en mans de la Mercè Casademunt Viader. El seu fill Marc s’ha incorporat també al negoci familiar, representant la cinquena generació de la nissaga Viader.

Actualment, encara ens arriba la llet de Cardedeu i es manté l’obrador, amb la homologació de la Unió Europea, com a elaboradors de mató i formatge fresc.

A la cuina s’hi elaboren una gran quantitat de productes, molts del quals amb les mateixes receptes dels besavis  Marc i Matilde; d’altres, com la pastisseria, s’ha anat innovant a partir de receptes tradicionals i familiars.

La Granja Viader és avui una xocolateria reconeguda internacionalment. Prova d’això és la menció que se n’hi fa a les principals guies turístiques i publicacions especialitzades de gastronomia. Aquest reconeixement també el concedeix l’Ajuntament de Barcelona que inicia les seves “rutes gastronòmiques” en el nostre establiment.

Si veniu a la nostra granja podreu seure a les mateixes taules de marbre on hi venia a prendre una “xicra” de xocolata en Mossèn Cinto Verdaguer, en Santiago Russinyol, en Pablo Picasso, …

Si ho preferiu, podeu comprar al nostre taulell tots els productes que elaborem, a més d’un ampli assortit de llets, xocolates, pastissos, formatges i embotits artesans, mel, oli d’oliva, conserves,…

Us hi esperem!!!

One thought on “La nostra història

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>